dijous, 9 de febrer del 2012

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Ens tornem a trobar tots junts

L’estiu ha passat molt ràpid! Han estat moltes estones d’estiraments prenent el sol, de banys, de gelats, de terrasses, etc. Però ara toca tornar-nos a posar i a treballar força!



Es presenta un curs amb molts de nervis ja que començarem les pràctiques, la qual cosa hem fa molta il•lusió! Serà, per tant, quan podré observar tot allò que he anat aprenent al llarg d’aquests cursos i, en la mesura del possible, posar-ho en pràctica. La millor manera per adonar-se que tot allò aprés no ha queda’t en l’oblit!



Un any més, ens tornem a reunir tots junts. Les cares són les mateixes però es pot notar en l’ambient l’eufòria i l’alegria de començar un nou curs i de ser les primeres, com cada any, d’inaugurar unes assignatures fins ara mai cursades.



És per tot això que animo a totes les meves companyes i companys a continuar lluitant per aquest futur que ens estem construint entre tots junts i que, de camí, gaudim el màxim possible de tots els moments i estones que estem tots plegats!

dimarts, 21 de juny del 2011

Ens trobem a la meitat...


Semblava que for ahir quan just acabava d’arribar a la illa i era el primer dia de classes amb les meves noves companyes! Com passa de ràpid el temps! Això ja s’ha acabat... ha estat un curs amb molts de treballs, amb molts de nervis, amb moltes hores d’estudi.... però haig de dir que estic encantada amb aquestes fantàstiques companyes i amigues que el destí m’ha ofert la possibilitat de conèixer!

Queden per davant dos cursos plens d’emocions, de sentiments bons, i també de no tant bons, de molts de nervis, de molts de sopars, de molts de regals i de molts de viatges tots junts. Espero, doncs, que el meu camí es vagi configurant a poc a poc envoltada d’aquelles persones que més m’estimo i que més m’estimen. Un camí, el qual no sempre serà del tot fàcil, però on podré comptar amb l’ajuda de moltes persones i les quals també podran comptar amb la meva ajuda.

Així doncs, només hem queda dir que passem tots un gran estiu amb unes llargues vacances ben, ben merescudes! Salut a totes i a tots!

dilluns, 13 de juny del 2011

Les emocions

Per tal de finalitzar l’assignatura de Representació Escènica amb un toc d’alegria i de creativitat, el professor ens va proposar dur a terme una petita dansa d’allò que més ens agradés i amb allò que estiguéssim més còmodes.

Per això, el meu grup, després de molt de debatre, vam arribar a la conclusió de realitzar una petita representació corporal de les cinc principals emocions: por, amor, ràbia, tristor i alegria.

Un cop ja teníem el tema escollit, vam decidir que cadascú representaria un sentiment amb moviments el més representatius possibles d’aquella emoció mentre els altres l’anirien acompanyant.

Van estar moltes hores d’assajos, de discussions, de debats, de nervis, ja que el cansament de tot el curs s’anava mostrant poc a poc. A més a més, els nervis per els exàmens cada cop estaven més presents!

Tot i això, el resultat final no va estar gens malament i vam poder transmetre la nostra idea original que volíem amb aquesta representació!Aquí teniu una petita mostra!



dilluns, 18 d’abril del 2011

Un dia inolvidable...








Llums, àngels, colors, cançons, violins, pallassos… Tot això i molt més vaig poder veure la setmana passada al fantàstic i nou espectacle que El Circ del Sol està oferint aquests dies a Madrid: Corteo.

Aquesta obra ens ofereix la possibilitat de sentir i de veure la mort des d’una altre perspectiva: des de l’alegria d’haver viscut una vida llarga i feliç fins a l’acomiadament tant màgic i emotiu d’aquest pallasso en els seus últim dies.

Corteo ens transporta a un món ple de somnis, de possibilitats, de màgia, de salts, d’equilibris, de jocs, etc. uns espectacles que van recollint tota la vida d’aquest personatge que, ara, s’acomiada guiat per uns àngels que el cuiden en tot moment.

Per altra banda, aquest espectacle és tota una gran admiració per la quantitat de professionals que hi treballen. No només els que es poden veure a sobre de l’escenari, sinó també tot aquell grup de persones que, dia a dia, fa possible que aquesta obra sigui tant espectacular i preciosa.

Per això, us animo a tots i a totes a assistir-hi. Tant avis, pares com infants!

dilluns, 4 d’abril del 2011

Com passen els anys...


Comença una nova etapa.... Amb moltes ganes!!!

dijous, 17 de març del 2011

Suzunoskue tiene 6 años y el pasado viernes vio como una ola destruía su casa

Suzunoskue Oka, tiene seis años, y estaba en casa en Onagawa cuando el terremoto golpeaba a las 14.46 horas locales. “Me dio mucho miedo porque no sabía qué estaba pasando. Fui corriendo donde estaba mi padre”.

17/03/2011. Su padre Hirohiko, músico local de profesión, supo inmediatamente qué hacer. “ Cogí a mi hija y le dije a mi mujer, que está embarazada, que teníamos que irnos a una zona que estuviese más elevada”.

La familia huyó hacia lo alto de la colina desde donde, apenas 25 minutos después, la familia asistió atónita a la llegada de una ola de diez metros que se adentraba arrastrándolo todo en el valle donde estaba su casa.

Suzunoskue nos lo describe. “Después llegó una montaña muy grande de agua. Justo encima de nuestra casa. Todo desapareció. Pero luego otra ola llegó y era mucho más alta.”

La segunda ola se fundió con la primera llegando a crear juntas un muro de agua de 20 metros de altura que destrozaron todo un edificio de más de 100 toneladas y prácticamente haciendo pedazos de cada casa con la que se encontraba a su paso.

“Me dio mucho miedo lo que ví”, añade Suzunoskue. “Después de que el agua se había ido, bajamos a ver nuestra casa pero no quedaba nada. Perdí todos mis juguetes y también mi juego favorito de cartas y mi dragón preferido.”

Como muchos otros niños y niñas en Onagawa, Suzonoskue se refugia ahora en un hospital situado sobre la colina. “Quiero ir a casa. Quiero darme un baño y estar con mis amigos.”

Save the Children